dilluns, 21 de gener de 2013

Bons propòsits i carxofes

Nou any sempre és un bon moment per a recomençar activitats abandonades per la quotidianitat trepidant d'aquests temps de canvi. I un any nou comença en hivern i en temps de carxofes. Així doncs, cal començar per un entrepà amb carxofes i, seguint amb els enllaços, si encara estem desfent-nos dels quilets augmentats per les menges i dolços de les festes de Nadal i el canvi d'any, l'entrepà de pit de pollastre i carxofes a la planxa és perfecte.

L'entrepà no té cap misteri. Pit de pollastre a la planxa. Carxofes tallades transversalment per a fer-les també a la planxa i adobades amb sal i un bon oli verge extra (ara n'és també l'època de la nova collita). Tot posat dins un bon pa i a disfrutar amb salut.

diumenge, 12 d’agost de 2012

Entrepans violeta

En els passejos per la blogosfera costa trobar la paraula entrepans entre les etiquetes o paraules claus on es classifiquen les entrades dels blogs. Per això em va sorpendre gratament trobar-ho en un blog que, a més, té un bonic disseny, i unes magnífiques fotos com aquesta que li he manllevat per il·lustrar el post.


La Cuina Violeta és un productiu blog de cuina que ara ha fet un any, amb més de 120 articles amb receptes de cuina on destaca el peix i que completa les seues propostes amb "cuiners convidats" en una orginal secció anomenada "Cuinant amb...". Tot i que la llista d'entrepans de La Cuina Violeta no és molt extensa compensa trobar originalitats com la de la fotografia i  n'he tingut prou per a voltar per les seues propostes. Una visita recomanable.

dijous, 2 d’agost de 2012

Pastisseria i bons entrepans

A Paterna, frontera amb Burjassot, en direcció al Barri de la Coma n'hi ha una pastisseria de dolços deliciosos, però amb unes coques i altres elements de forn salats que res tenen a envejar. Entre aquestes menges n'hi ha entrepans, però no uns entrepans qualsevol. Entre les qualitats destacaria el pa (al tindre forn, està cruixent) i l'abundant mescla que sol incloure verdures, fresques o torrades. Explicaré els dos últims exemples.

Entrepà vegetal amb albergínia i carabasseta torrada, tallades molt fines, formatge fresc d'untar amb orenga i tomata fresca. Com es pot vore a la imatge, abellidor.

El segon no tenia nom però era un festival d'ingredients: formatge de fondre, llom a la planxa molt finet, truita francesa, tomata fresca i formatge fresc d'untar amb orenga. Impressionant!

La pastisseria Angresola està al carrer Santa Gemma, 4 de Paterna. Si hi passeu, tasteu el salat però no vos resistiu al dolç.

dissabte, 14 de juliol de 2012

Recepta del 15 de Juliol: cireres

La recepta del 15 és un repte interessant, és un mecanisme per a posar en marxa la imaginació, o la memòria, i afegir contingut als blogs trencant amb el guió previst. Per al mes de juliol l'ingredient proposat són les cireres, un ingredient que, d'entrada lliga malament amb els entrepans. Però de seguida vaig vore una opció, sino d'entrepà complet, de mig entrepà, que em podia ser útil.

El passat 9 i 10 de juny es va celebrar la Festa de la Cirera de la Vall de Gallinera. Una vall plena de cirerers i antiga terra de moriscos, que intenta sobreviure amb cireres amb Denominació d'Origen. Aprofitant la visita vaig sopar al molt recomanable Restaurant del Raval de Benissivà, per la seua qualitat i pel seu bon preu. El menú sempre és de quatre entrants, que canvien segons la temporada, i un plat principal, a més de les postres. Entre els entrants n'hi havia un que incloïa la cirera com a ingredient, i és el que em va vindre al cap en vore l'ingredient de la Recepta del 15: torrada de brandada de bacallà (o abadetxo com diem a l'Horta de València) amb cireres.

Com jo no tinc les hàbils mans de Joana Ballester, del Restaurant del Raval, vaig reclamar ajuda al meu amic Xavi per a la brandada. Ell, seguint la recepta del blog La cuina de sempre, i sense haver-la fet mai, va fer una brandada suau, com la que fa Joana, que amb una llesca de pa tostat i acompanyada de les cireres fa una proposta original i boníssima.

dijous, 12 de juliol de 2012

Entrepà de formatge i més

Un entrepà de formatge pot ser pa i formatge i prou. Però amb un poc de dedicació més podem tindre un senyor entrepà de formatge i disfrutar-lo doblement. El meu entrepà de formatge porta el pa tostat, amb all refregat per a deixar-hi el sabor, i tomata valenciana amb sal i oli. Després de la fotografia, agafar les dues meitats i juntar-les amb una lleugera presió, ho converteix en un bon tiberi ideal per a l'estiu, que és la temporada de la tomata.

divendres, 29 de juny de 2012

Entrepans de qualitat a Moltto

Fa uns mesos han obert a València ciutat un local de menjar que es podria dir ràpid, perquè ja està elaborat o s'elabora en el moment, però on els ingredients són qualitat. Una sèrie d'artesans del menjar són els pares i mares d'aquesta idea com la Pastisseria Selvi (Aldaia), el forn Mariel (Ibi), Ana Vicens, Daniel Alvarez (Elx), Mario Padial (Pobla Llarga),  el pastisser Miguel Señoris (Cabanyal) i el restaurador José Colomar (Piles.
Com que coneixia els dolços de Selvi vaig fer una visita. Al local es poden trobar pastissos dolços i coques salades, diverses varietats de pans, entrepans i dinar o sopars, segons l'hora, que també et pots emportar a casa. Alguns dels productes s'elaboren a la vista del públic gràcies a una ampla finestra que dóna a la plaça i on es pot vore, especialment l'elaboració de pans i coques. Entre els entrepans m'he trobat l'Àthica, amb un pa de llavors molt bò, amb salsa tàrtara, ou bollit, canonges i salmó fumat. Podeu disfrutar-ne a la plaça de la Reina de València.

dimecres, 20 de juny de 2012

Entrepà de verdures

No sé si aquest es podria incloure als entrepans útils per a l'anomenada "operació biquini" que sembla "poseir-nos" quan arriba el bon temps. Si no es pot incloure, que crec que sí, sempre pot entrar en la llista dels entrepans predilectes per als amants de l'all-i-oli. En sóc una fan. M'encanta l'all-i-oli i en menge sense reprimir-me, fins i tot quan pot afectar l'assistència a algun compromís social. Però en sóc tan fan com incapacitada per a fer-ne. Mai he aconseguit lligar un all-i-oli  amb cap dels milers de mètodes possibles: amb ou, sense ou, a mà, amb batedora, amb forqueta, amb aquest o aquell oli... posant primer l'oli... res!! Així que m'aprofite d'aquells que en saben fer per a poder gaudir-ne (en aquest cas és de l'amic Xavi), perquè els "sintètics", com dic jo, no m'agraden.

L'entrepà que he fet és amb verdures torrades i all-i-oli. Jo he posat ceba, albergínia, carabasseta i pimentó italià, però es pot fer amb altres en funció del gust. Es posa l'all-i-oli sobre el pa i entre les verdures, en funció del grau de sabor del que es vullga disfrutar. Senzill i sa.

dilluns, 4 de juny de 2012

Un blog amb "quasi" entrepans

Entre la blogosfera de parla catalana m'he trobat un blog de nom original que funciona des del 2008: Cuinar és generós. Si l'esmente ací no és pels seus entrepans, que com a tals en té pocs, sino pel que podriem anomenar "quasi entrepans". Aquest blog té un apartat que es diu A sobre del pa, on apareixen una sèrie d'abellidores receptes tipus canapé que, amb un altre tros de pa damunt, es podrien convertir, majoritàriament, en saborosos entrepans.

El blog recull, a hores d'ara, més de 600 receptes de tot tipus i podriem destacar, per la seua relativa proximitat amb els entrepans, les coques salades, com la que il·lustra aquest post anomenada Coca de pasta de full de sobrassada, formatge i ou de guatlla. Bonica visita.

dissabte, 26 de maig de 2012

Sandvitxs i sandvitxs

En una recent visita a la bonica ciutat de Girona, amb motiu de la sempre recomanable exposicio Temps de Flors, vaig voler demanar el que a València és un sandvitx mixte i a Catalunya un bikini, però com no recordava aquest segon terme vaig demanar pels tipus de sandvitx que tenien. En l'apartat sandvitx n'hi havia diversos però no apareixia el bikini, així que vaig demanar un sandvitx vegetal. El bikini el vaig trobar després als entrepans calents.

Quan em varen portar el vegetal vaig quedar sorpresa del tamany del sandvitx, ja que jo volia una cosa més menuda, però he de reconèixer que estava ben preparat, fet amb pa de motlle gran, amb productes bon i ben repartit. Pel que vaig vore després en altres llocs, els sandvitxs es solen fer amb pa de motlle més gran que a València, inclús els poden anomenar "americans", en referència al tamany gran del pa, com als Estats Units. Així, el sandvitx deixa de ser una cosa lleugereta sino tan completa com un entrepà fet i dret.

Personalment vos recomane aquest sandvitx, del Restaurant Garbí de Girona, que em vaig trobar sense esperar-m'ho.

diumenge, 13 de maig de 2012

Entrepà Xivito

Quan vaig vore que la Recepta del 15, que convoca tots els mesos el blog Els fogons de la Bordeta, anava aquest mes d'entrepans vaig marcar-ho en roig al calendari. Era evident que no podia faltar a aquesta cita i aprofitar per a reactivar aquest blog que encara no ha fet l'any i ja ha patit uns mesos d'excesiva quietut.

Acte seguit la qüestió era triar algun entrepà que poguera cridar l'atenció, o com a mínim intentar-ho. Consultant-ho amb el meu amic Xavi la seua resposta va ser contundent: el Xivito. Què és el xivito? La veritat és que no sabria explicar el seu origen però a València és un entrepà molt habitual als bars i, pel que he vist a internet, és com el Chivito d'Uruguai i és d'aquells per a xuplar-se els dits.

Així doncs, ens hem posat mans a l'obra i hem elaborat els següents ingredients:
  • Encisam
  • Tomata d'amanida
  • Llom
  • Formatge fàcil de fondre
  • Bacon
  • Ou
  • Maionesa
  • Pa (inevitablement)
L'elaboració és quasi més senzilla que menjar-se'l, ja que, a l'hora de mossegar, cal fer encabir tots els indredients dins el pa i que no s'escapen a cada mos.

Primer cal obrir el pa i untar-hi la maionesa almenys en una de les meitats. A sobre posarem l'encisam, net i tallat, i damunt la tomata tallada a rodanxes. Sobre la tomata es posa el llom fet a la planxa i el formatge. El bacon també es passa per la planxa i es posa sobre el formatge i, com a remat, es posa un ou fregit.


Finalment, l'últim esforç és tancar l'entrepà i llepar-nos els dits, tant si volem com si no, si el rovell de l'ou està poc cuit. Vos puc assegurar que el de la fotografia estava encara millor que els del bar.